La globalització és definida com el procés econòmic, tecnològic, polític, social, cultural i inclús lingüístic que està actualment transformant el nostre planeta en un lloc cada dia més interconnectat.

Aquesta globalització ens ve donada amb la creació d’Internet i dels avenços tecnològics en les telecomunicacions que han posat en immediat contacte zones i poblacions geogràficament distanciats.

Aquesta ràpida i genèrica connexió que ens ha donat la globalització no ha aportat avantatges a tota la població, i és que són diversos els desavantatges que ha instaurat.

Una d’aquestes característiques negatives ha estat i continua essent la pèrdua de la identitat nacional, és a dir, la supressió de cultures, creences, tradicions i fins i tot llengües d’una nació, per exemple, la catalana, per tal d’acomodar-ne d’altres amb un major pes geogràfic.

La pèrdua de la nostra identitat, la identitat nacional, pot portar al declivi de les llengües minoritàries, i això no suposa un risc menor, ja que la llengua és el màxim exponent d’una cultura, i la seva desaparició pot comportar a la desaparició d’una identitat única.

Al nostre planeta existeixen més de 7.000 llengües, i d’aquestes set mil, 2.500 llengües estan en perill de desaparició completa degut a la globalització.

La globalització també ha afectat al català, una llengua amb 10 milions de parlants, d’una manera diferent. Durant els últims anys, degut a la gran migració de castellanoparlants a terres catalanes, l’idioma català s’ha vist afectat de diverses maneres, per exemple, amb una menor acceptació als barris obrers, situant-se el castellà per sobre del català en diversos territoris.

A banda d’aquest fet esmentat, l’augment del castellà a zones de parla catalana ha portat a que antics castellanismes o expressions pròpies castellanes hagin esdevingut correctes, i que fins i tot mitjans de comunicació o en l’àmbit de l’educació i l’ensenyament es facin servir.

Alguns exemples són: A cegues (a ulls clucs), afilar (esmolar), adequat (adient), regressar (retornar), al mateix temps (alhora), etc.

A banda d’aquests mots i expressions, també ens trobem amb neologismes, la majoria en anglès, que són substituïts per expressions catalanes, alguns exemples són: overbooking (sobreocupació), mountain bike (bicicleta de muntanya), freelance (treballador independent), snowboard (surf de neu), night-club (discoteca), etc.

Aquesta acceptació de castellanismes i de neologismes anglesos porta a l’empobriment del català, fins que expressions i mots propis i genuïns del català acabin desapareixent, essent substituïts per expressions estrangeres.

Nosaltres som qui contribuïm en aquesta globalització, comprant a grans empreses multinacionals – que a banda de col·laborar al declivi de llengües minoritàries, duen a terme estratègies consumistes i capitalistes mal vistes des d’un punt ètic-moral o mediambiental – o votant a partits polítics que recolzen aquestes idees pro-globalització.

Està en les nostres mans que el català no acabi desapareixent d’aquí uns anys, estem a temps de frenar-ho.


Imagen de Gerd Altmann

Afegir Comentari